TOXO, QUIN DESCANS!!!!!!

Dilluns vam anar a fer els famosos anàlisis I em van dir que dimecres a la tarda ja els podriem anar a recollir. Com que no havia de baixar a Manresa fins divendres però em moria de ganes de saber-ne els resultats, vam quedar que ho passarien per fax al metge i així hi havia possibilitats que quan ell ho veiés em truqués.

Doncs així va ser, ahir dimecres a la nit, l’esperada trucada. Tot i que al cap d’uns segons d’iniciar-la ja m’hauria agradat que no hagués començat, doncs em va deixar super desconcertada. El metge no recordava ni que estava anèmica i que per això m’havien repetit els análisis, a més em va dir que el ferro m’havia continuat baixant i que era preocupant, però quan li vaig demanar xifres, pel què em va semblar, no havia pas baixat sinó pujat i jo no entenia res. Després li vaig demanar per la toxo i es va quedar super raro tot dient-me que no deuria haver arribat bé el fax pq a ell no li constava pas aqt resultat. Era massa tard per reclamar-lo al laboratori i li vaig dir si de cas l’endemà el reclamaria i em va dir:
- però tu ara on ets?
- a Oló
- ah, i algun dia has de baixar per Manresa?
- si..., divendres, oh si he de baixar abans baixo...
- doncs divendres ves-los a recollir i me’ls portes en un moment i ho comentem.

Jo no entenia res, em corria pressa saber-ho i més després de tenir esperances en veure la trucada… Li vaig explicar que estava molt preocupada per la toxo i em va dir que no havia de patir pas per això. Vaig insistir explicant-li el cas de la noia a la sala d’espera i em va tornar a dir que no patís per això!!!!!!!!! Uff, en fi, que vaig penjar i encara em vaig quedar pitjor pq em pensava que el ferro no remuntava malgrat els esforços i perquè ja dubtava sobre si el metge no havia rebut els resultats de la toxo o si simplement no m’ho volia dir per telèfon. Un desastre. Per sort, em vaig relaxar i vaig poder dormir tranquil•la.

Però avui al matí he tirat pel dret. He trucat als laboratoris i els he explicat que al metge no se li veia la última pàgina. M’han dit que li tornarien a passar però com que jo no estava segura que si els tornava a rebre em truqués (i de fet no ho ha fet), els he demanat si a més em podien enviar una còpia per fax a mi. Han accedit i al cap d’un quart d’hora el meu home es passava per la oficina i em trucava per donar-me la gran notícia: NEGATIU!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

UFF, DE VERITAT, quin descans, quina inmensa alegria que hem tingut!!!! I pel què fa al ferro, demà quan vagi a l’hospital a portar els anàlisis a veure què em diuen pq a mi em sembla que he remuntat una mica i potser no és tan preocupant com fa uns dies.