Símptomes pre-part

Diuen que quan s’acosta el moment a les dones embarassades ens pots agafar per netejar, plegar mil cops la roba del nadó, caminar a marxes forçades per fer-lo baixar… En el cas del meu primer fill, recordo que aquella tarda vaig estar fent xuts de pilota amb nens d’aquí al carrer i poca cosa més, no recordo la dèria de netejar tot i que si que em mirava i remirava la robeta i estava atenta repassant si em faltava alguna cosa per anar a l’hospital.


Aquesta vegada com que a sobre ho tinc tot molt més a punt perquè sé exactament tot el què necessitaré i perquè he estat molts dies a casa, encara em preocupo menys per aquests detalls tot i que encara em passo estones embadalida mirant la robeta o, sobretot, mirant fotos de quan el Gerard va nèixer.

El tema caminar ja el tinc cobert pq ahir parlant amb els meus pares que són de vacances em van dir que estan fent unes caminades tan increíbles, que es passen el dia fent quilòmetres.

I pel què fa a fer el niuet… el que l’està fent a marxes forçades és el Salva. Fa un riure! Desde que té vacances i que ja tornem a ser per casa es passa el dia amb el potro a la mà fent forats (ha penjat tot l’imaginable: cortines del pati, del balcó, quadres, unes pinces i un guant per la parilla, etc, etc), també el veus sovint amb el motxo o amb un drap, perseguint el Gerard i les inevitables taques al terra o bé les ditades dels marcs de les portes, vidres, etc. I, per últim, el garatge i els cotxes, pobre! Ha netejat i endreçat el garatge a fons no sé quanta cops, ha netejat les cadiretes dels cotxes, la tapisseria, tot lo de fora… uff, em cansa només de veure’l tot el dia tan enfeinat!!!!!! I la resta d’estones se les passa fent lluitades amb el Gerard i els seus amics que no el deixen ni respirar!!!!

O sigui que com que la meva familia ja s’ocupa dels símptomes pre-part jo em puc dedicar a DESCANSAR…. I per mi és la millor preparació al part ja que ara ja sé què és el què ve després i lo cansada i atabalada que aniré. Passo els dies del llit al porxo, de la cadira a l’hamaca, de l’hamaca al sofà… algun cop llegeixo o miro fotos de quan va nèixer el Gerard, altres el contemplo a ell com juga o juguem junts, al domino, al parxís, fem deures… però molts cops m’assec tranquil•lament i simplement contemplo. Contemplo com passen els núvols, com bufa el vent, com se senten ocellets…. Coses que realment no havia fet mai a la vida i que valen molt la pena! Llàstima que normalment estem massa absorts en la nostra rutina per parar un moment i simplement sentir el nostre voltant.