Va néixer el 29/8/2010 a les 7:12 del matí.
Avui us haureu d'aconformar amb la foto, els detalls més endavant, però en resum TOT PERFECTE!!!
dimarts, 31 d’agost del 2010
dissabte, 28 d’agost del 2010
Falsa alarma SEGONA PART
M'he llevat de la migdiada i m'he ben espantat. Al anar al wc he vist que estava sangrant. No havia començat el part ni aparentment havia trencat aigües o sigui que la sang m'ha semblat alarmant i ens n'hem anat cap a l'hospital.
Un cop allà m'he arrepentit de no haver anat simplement a veure la llevadora pq en mitja hora hauríem tornar cap a casa mentre que a l'hospital m'han fet la revisió normal i un tacte que ja descartaven que hi hagués cap problema però per assegurar-se que podia marxar m'han tingut 2 hores endollada a les corretges. Uff,és tan incòmode!! no em puc imaginar passar les contraccions allà endollada!!!! Sort que ahir no me'l van provocar!!!
En definitiva, m'han dit que la sang prové de petites venes que pel mateix procés que es va acostant, s'han trencat, però que tan puc anar de part avui com d'aki a una setmana. Tal com diu aquest bloc, toca ESPERAR!!!!!!!!!!!!!
En fi, que ja tornem a ser a casa, hem perdut la tarda i el Gerard ens ha tornat a veure arribar amb panxa pobret... però m'ha dit "mama, jo volia que tornessis amb panxa pq m'agrada molt tocar-te la panxolina...". Qui no s'aconforma és pq no vol!!!
En definitiva, m'han dit que la sang prové de petites venes que pel mateix procés que es va acostant, s'han trencat, però que tan puc anar de part avui com d'aki a una setmana. Tal com diu aquest bloc, toca ESPERAR!!!!!!!!!!!!!
En fi, que ja tornem a ser a casa, hem perdut la tarda i el Gerard ens ha tornat a veure arribar amb panxa pobret... però m'ha dit "mama, jo volia que tornessis amb panxa pq m'agrada molt tocar-te la panxolina...". Qui no s'aconforma és pq no vol!!!
Falsa alarma
Aquest matí hauria jurat que anava de part. M'he despertat i notava que m'anava regalimant alguna cosa. He anat cap al WC i havia tacat marró. He suposat q era el tap mucós però calia saber si a més havia trencat aigües o no.
He trucat al Salva pq no sabia si havia anat a córrer o era a baix el poble fent el cafè. L'he alertat més que res pq no s'allunyés del mòbil i m'he quedat a casa observant-me. He caminat per si em tornava a mullar, he fet moviments pèlvics, l'Arnau s'ha mogut una mica i llavors ha semblat com si s'adormís. Jo esperava que d'un moment a l'altre començarien les contracccionss però res de res.
Quan ha sigut una hora raonable he enviat un sms a la llevadora. M'ha dit que pugés i baixés escales per si em tornava a mullar pq potser el nen estava taponant les aigües i que em begués un suc per comprovar si l'Arnau es movia. He fet les 2 coses, la primera, negativa, no m'he mullat ni he tacat. La segona, positiva, s'ha tornat a moure. Conclusió de la llevadora: fés vida normal i estigues alerta als senyals.
Uff!!!!! Amb lo clar que ho vaig tenir el primer cop. Les contraccions van ser tan fortes q era impossible equivocar-se... i ara ens fa tanta por esperar massa i arribar tard a l'hospital que tot es fa més complicat....
A veure, al final del dia sabrem si ha sigut una simple falsa alarma o si l'engranatge començava a rodar.
He trucat al Salva pq no sabia si havia anat a córrer o era a baix el poble fent el cafè. L'he alertat més que res pq no s'allunyés del mòbil i m'he quedat a casa observant-me. He caminat per si em tornava a mullar, he fet moviments pèlvics, l'Arnau s'ha mogut una mica i llavors ha semblat com si s'adormís. Jo esperava que d'un moment a l'altre començarien les contracccionss però res de res.
Quan ha sigut una hora raonable he enviat un sms a la llevadora. M'ha dit que pugés i baixés escales per si em tornava a mullar pq potser el nen estava taponant les aigües i que em begués un suc per comprovar si l'Arnau es movia. He fet les 2 coses, la primera, negativa, no m'he mullat ni he tacat. La segona, positiva, s'ha tornat a moure. Conclusió de la llevadora: fés vida normal i estigues alerta als senyals.
Uff!!!!! Amb lo clar que ho vaig tenir el primer cop. Les contraccions van ser tan fortes q era impossible equivocar-se... i ara ens fa tanta por esperar massa i arribar tard a l'hospital que tot es fa més complicat....
A veure, al final del dia sabrem si ha sigut una simple falsa alarma o si l'engranatge començava a rodar.
divendres, 27 d’agost del 2010
Dia X
Hem anat a l'hospital i ja tornem a ser a casa!!!!!!!!!!!! A primera hora ens han fet la eco, es veia molt nítida, li hem vist la carona super rodona, estava ben adormit, els ulls ben clucs, cap per avall al lloc de sempre. I jahem tingut la primera bona notícia, havia augmentat de pes, i molt!!! Si bé en la última eco havia augmentat 100 gr en 15 dies, aquestes darreres 2 setmanes havia augmentat 500 gr. Evidentment hi continua havent marge d'error amunt i avall però la cosa ja canvia molt.
Quan hem vist aquest resultat ja ens hem vist amb un peu cap a Oló. Li hem demanat pel percentil i ens ha dit que segons els càlculs ja estaria al percentil 16. Mooooooolt bé. Després m'han pesat, jo continuo pesant el mateix (per això augmenta ell suposu) i m'han fet corretges, cap contracció notable i un cor en bona forma. Vaja, després de despertar-lo menjant coca de sucre pq al principi estava ben clapat i el cor sonava poquet.
Per últim, hem entrat a la ginecòloga després d'una llarga espera juntament amb 2 mares que ja van passades de comptes (una d'elles la pobre que està prenent antibiòtic per la toxo... que continuava molt nerviosa i suplicava una inducció). M'ha felicitat pel repòs fet i per l'augment de pes de l'Arnau i m'ha dit que si hagués disminuit o augmentat poquet avui me l'haurien induit però que si em semblava bé em donava hora en una setmana. "com ho veus?", jo li he dit que perfecte. M?han explorat, m'han dit que el coll continua esborrant-se des de l'últim dia i m'han tornat a recordar que a la primera senyal CORREM!!!
O sigui que ja hi tornem a ser, a esperar a que el senyoret vulgui sortir..... El Gerard quan ens ha vist ha estat molt content però al cap d'una estona de jugar m'ha dit:
- mama, t'he trobat molt a faltar, em pensava que ja estaves amb l'Arnau... - i no parava de fer-me abraçadetes.
M'ha sorprès molt que m'ho expliqués enmig d'un joc sense demanar-li res. És ben bé que ell ja no contava veure'ns per Oló en uns dies...
Quan hem vist aquest resultat ja ens hem vist amb un peu cap a Oló. Li hem demanat pel percentil i ens ha dit que segons els càlculs ja estaria al percentil 16. Mooooooolt bé. Després m'han pesat, jo continuo pesant el mateix (per això augmenta ell suposu) i m'han fet corretges, cap contracció notable i un cor en bona forma. Vaja, després de despertar-lo menjant coca de sucre pq al principi estava ben clapat i el cor sonava poquet.
Per últim, hem entrat a la ginecòloga després d'una llarga espera juntament amb 2 mares que ja van passades de comptes (una d'elles la pobre que està prenent antibiòtic per la toxo... que continuava molt nerviosa i suplicava una inducció). M'ha felicitat pel repòs fet i per l'augment de pes de l'Arnau i m'ha dit que si hagués disminuit o augmentat poquet avui me l'haurien induit però que si em semblava bé em donava hora en una setmana. "com ho veus?", jo li he dit que perfecte. M?han explorat, m'han dit que el coll continua esborrant-se des de l'últim dia i m'han tornat a recordar que a la primera senyal CORREM!!!
O sigui que ja hi tornem a ser, a esperar a que el senyoret vulgui sortir..... El Gerard quan ens ha vist ha estat molt content però al cap d'una estona de jugar m'ha dit:
- mama, t'he trobat molt a faltar, em pensava que ja estaves amb l'Arnau... - i no parava de fer-me abraçadetes.
M'ha sorprès molt que m'ho expliqués enmig d'un joc sense demanar-li res. És ben bé que ell ja no contava veure'ns per Oló en uns dies...
dijous, 26 d’agost del 2010
Mares -sèrie documental de TV3
Aquesta sèrie la van fer a TV3 ara deu fer 7 o 8 anys. Jo m'acabava de deixar amb la parella i un dels meus grans disgustos era no poder tenir fills en aquell moment ja que era una de les discordàncies insalvables que van originar la ruptura. Jo era molt jove però se m'havia despertat l'instint maternal i me'n moria de ganes fins a tal punt que si una amiga em deia que estava embarassada em podia fer un fart de plorar o depèn de quines imatges ni que fos per televisió em desmuntaven.
Va ser per això q en aquella època no em vaig veure en cor de seguir la sèrie documental "Mares" de TV3. Ara l'he recuperat gràcies a internet i l'he pogut disfrutar. Per si algú no la va poder veure en el seu moment i li interessa el tema, aquí teniu l'enllaç dels videos:
http://www.tv3.cat/searcher/tvc/searchingVideos.jsp?acat=BB_MARES&catname=Mares
Va ser per això q en aquella època no em vaig veure en cor de seguir la sèrie documental "Mares" de TV3. Ara l'he recuperat gràcies a internet i l'he pogut disfrutar. Per si algú no la va poder veure en el seu moment i li interessa el tema, aquí teniu l'enllaç dels videos:
http://www.tv3.cat/searcher/tvc/searchingVideos.jsp?acat=BB_MARES&catname=Mares
dimecres, 25 d’agost del 2010
Divendres, dia x???
M'han trucat de l'hospital i m'han dit que divendres enlloc d'anar-hi a mig matí hi vagi a les 9 perquè com que a la visita de la setmana passada, segons la última eco, l'Arnau està per sota del percentil 12, molt baix de pes per les setmanes que està, em faran un control complet: amnioscòpia, tacte, eco i corretges x valorar si cal provocar el part o no.
Doncs bé, avui quan he vist que m'adelantaven l'hora, he parlat amb la llevadora i m'ha dit que hi ha moltes possibilitats de que me l'indueixin. Què em pot suposar?
Em poden injectar oxitocina artificial i tan pot ser que el meu cos reaccioni ràpid com va fer amb el part del Gerard,com que pel fet de ser artificial no reaccioni i la cosa sigui llarga. Un altre inconvenient és que tan bon punt t'injecten occitocina, has d'estar tota l'estona monitoritzada i com a molt et pots aixecar amb un monitor mòbil, amb els cables enxufats.
Conclusió: Arnau, wapo, i si ens hi posem???? és que fa molta mandra eternitzar una cosa que podria ser un pim pam...
Doncs bé, avui quan he vist que m'adelantaven l'hora, he parlat amb la llevadora i m'ha dit que hi ha moltes possibilitats de que me l'indueixin. Què em pot suposar?
Em poden injectar oxitocina artificial i tan pot ser que el meu cos reaccioni ràpid com va fer amb el part del Gerard,com que pel fet de ser artificial no reaccioni i la cosa sigui llarga. Un altre inconvenient és que tan bon punt t'injecten occitocina, has d'estar tota l'estona monitoritzada i com a molt et pots aixecar amb un monitor mòbil, amb els cables enxufats.
Conclusió: Arnau, wapo, i si ens hi posem???? és que fa molta mandra eternitzar una cosa que podria ser un pim pam...
Rampell
Aquest matí quan hem acabat d'esmorzar m'ha vingut un rampell i he mobilitzat a tota la família. He fet que el Gerard classifiqués i endrecés bé totes les seves joguines, que llencessim les trencades i velles i que féssim lloc per un calaix de joguines per l'Arnau al menjador.
Enmig del rebombori de l'endreça ha arribat el Salva i quan ha dit "però si quasi ho teniu tot fet ja!" a mi m'ha sortit "uff, perpo això està ple de sorra, i cal escombrar tota la casa, i encara falta endreçar les joguines de dalt i la caseta de fora...". Resultat, ja veus el Salva escombrant i fregant, jo endreçant a dalt, el Gerard al menjador i a la seva habitació.... Un rebombori vaja! Només ens ha quedat la caseta de joguines de fora...
Serà aquest el rampell pre-part?????????
Avui seria un bon dia pq és el cumple de la meva neboda més gran, la Maria, que fa 11 anys, i seria com tancar un cicle, l més gran i el més petit de la família, fent anys el mateix dia....
Enmig del rebombori de l'endreça ha arribat el Salva i quan ha dit "però si quasi ho teniu tot fet ja!" a mi m'ha sortit "uff, perpo això està ple de sorra, i cal escombrar tota la casa, i encara falta endreçar les joguines de dalt i la caseta de fora...". Resultat, ja veus el Salva escombrant i fregant, jo endreçant a dalt, el Gerard al menjador i a la seva habitació.... Un rebombori vaja! Només ens ha quedat la caseta de joguines de fora...
Serà aquest el rampell pre-part?????????
Avui seria un bon dia pq és el cumple de la meva neboda més gran, la Maria, que fa 11 anys, i seria com tancar un cicle, l més gran i el més petit de la família, fent anys el mateix dia....
dimarts, 24 d’agost del 2010
Encara no??????
Pels que encara no en sigueu conscients: quan us trobeu una embarassada que està a punt de sortir de comptes intenteu recordar una cosa imprescindible. No li demaneu "Encara no?????????". És la frase més recorrent per la gent i més agobiant per les futures mares en aquestes dates. A mi, a més, se m'ha ajuntat que si en un poble ja és normal que tothom et pari pel carrer per fer-te la pregunteta, a sobre m'ha coincidit que aquest darrer cap de setmana de calor sufocant ha sigut Festa Major i la probabilitat de trobar-te gent i de que t'acribillin a preguntetes i comentaris varis s'ha multiplicat per 100. O sigui que n'he quedat ben tipa.
Un consell que em va donar la llevadora de pre-part tot i que jo ja no vaig ser temps de seguir. Quan us quedeu embarassades, digueu a tothom, si cal família inclosa, que acabeu quinze dies més tard de la data real. Així la gent us començarà a emprenyar quan realment ja no hi haurà massa temps per agobiar-se. Cal tenir sempre en compte que les dates aproximades de part són això, aproximades, i només el 5% dels nadons neixen a la data prevista. La resta poden neixer entre 15 dies abans o després de l'esperat.
Un consell que em va donar la llevadora de pre-part tot i que jo ja no vaig ser temps de seguir. Quan us quedeu embarassades, digueu a tothom, si cal família inclosa, que acabeu quinze dies més tard de la data real. Així la gent us començarà a emprenyar quan realment ja no hi haurà massa temps per agobiar-se. Cal tenir sempre en compte que les dates aproximades de part són això, aproximades, i només el 5% dels nadons neixen a la data prevista. La resta poden neixer entre 15 dies abans o després de l'esperat.
El part
En l'últim video de "En el vientre materno" es veu un part natural, molt interessant, tot i que els que sigueu aprensius millor no mireu i contineu imaginant-vos-ho a la vostra manera.
El més interessant és quan explica que desde el moment en què neixem, deixem de somriure tal i com fèiem dins de l'úter i no ho tornem a fer fins que tenim 4 setmanes!! Imagineu-vos quin procés d'adaptació si realment es necessiten 4 setmanes per tornar a somriure. Sort que tot el voltant del nadó si que en desprén de somriures i això el deu reconfortar.
El més interessant és quan explica que desde el moment en què neixem, deixem de somriure tal i com fèiem dins de l'úter i no ho tornem a fer fins que tenim 4 setmanes!! Imagineu-vos quin procés d'adaptació si realment es necessiten 4 setmanes per tornar a somriure. Sort que tot el voltant del nadó si que en desprén de somriures i això el deu reconfortar.
diumenge, 22 d’agost del 2010
Genètica
En el primer embaràs ni se’m va ocórrer demanar a ma mare si havia tingut parts llargs o curts ja que tothom t’atabala amb el tema i penses que el teu serà el teu i no el de ningú altre. Quan ja vaig haver parit, tampoc vaig pensar a contrastar-ho amb la seva experiència.
Aquesta vegada, en canvi, ha sortit el tema pq m’ho va demanar la llevadora i m’ha sorprès saber que dels 3 parts que ha tingut ma mare, apart del meu que venia amb 2 voltes de cordó i va anar més a poc a poc, també van ser ràpids, de mitja horeta, vaja, La única diferència és que ella tenia la complicació final que no expulsava la placenta per si sola i un cop havia parit l’havien d’adormir per fer-li sortir (que per sort no va ser el meu cas).
Aquesta vegada, en canvi, ha sortit el tema pq m’ho va demanar la llevadora i m’ha sorprès saber que dels 3 parts que ha tingut ma mare, apart del meu que venia amb 2 voltes de cordó i va anar més a poc a poc, també van ser ràpids, de mitja horeta, vaja, La única diferència és que ella tenia la complicació final que no expulsava la placenta per si sola i un cop havia parit l’havien d’adormir per fer-li sortir (que per sort no va ser el meu cas).
dissabte, 21 d’agost del 2010
La postal
Aquesta setmana va ser el cumple d’una cosina del Salva que el Gerard s’estima molt i li vam fer un regalet. El Gerard que ja li fa gràcia escriure va fer la postal. Jo li vaig dir que hi posés FELICITATS GUAPA! I elle m va corretgir, FELICITATS GUAPÍSSIMA hi posaré… I si, si, li va posar.
L’endemà quan es lleva em diu: “mama, a tu també et faré una postal” “ah, si? Però encara falta molt pel meu cumple…” “no… te la faré quan siguis a l’hospital i t’hi posaré MAMA GUAPÍSSIMA”.
És un solet ;)
L’endemà quan es lleva em diu: “mama, a tu també et faré una postal” “ah, si? Però encara falta molt pel meu cumple…” “no… te la faré quan siguis a l’hospital i t’hi posaré MAMA GUAPÍSSIMA”.
És un solet ;)
dijous, 19 d’agost del 2010
Símptomes pre-part
Diuen que quan s’acosta el moment a les dones embarassades ens pots agafar per netejar, plegar mil cops la roba del nadó, caminar a marxes forçades per fer-lo baixar… En el cas del meu primer fill, recordo que aquella tarda vaig estar fent xuts de pilota amb nens d’aquí al carrer i poca cosa més, no recordo la dèria de netejar tot i que si que em mirava i remirava la robeta i estava atenta repassant si em faltava alguna cosa per anar a l’hospital.
Aquesta vegada com que a sobre ho tinc tot molt més a punt perquè sé exactament tot el què necessitaré i perquè he estat molts dies a casa, encara em preocupo menys per aquests detalls tot i que encara em passo estones embadalida mirant la robeta o, sobretot, mirant fotos de quan el Gerard va nèixer.
El tema caminar ja el tinc cobert pq ahir parlant amb els meus pares que són de vacances em van dir que estan fent unes caminades tan increíbles, que es passen el dia fent quilòmetres.
I pel què fa a fer el niuet… el que l’està fent a marxes forçades és el Salva. Fa un riure! Desde que té vacances i que ja tornem a ser per casa es passa el dia amb el potro a la mà fent forats (ha penjat tot l’imaginable: cortines del pati, del balcó, quadres, unes pinces i un guant per la parilla, etc, etc), també el veus sovint amb el motxo o amb un drap, perseguint el Gerard i les inevitables taques al terra o bé les ditades dels marcs de les portes, vidres, etc. I, per últim, el garatge i els cotxes, pobre! Ha netejat i endreçat el garatge a fons no sé quanta cops, ha netejat les cadiretes dels cotxes, la tapisseria, tot lo de fora… uff, em cansa només de veure’l tot el dia tan enfeinat!!!!!! I la resta d’estones se les passa fent lluitades amb el Gerard i els seus amics que no el deixen ni respirar!!!!
O sigui que com que la meva familia ja s’ocupa dels símptomes pre-part jo em puc dedicar a DESCANSAR…. I per mi és la millor preparació al part ja que ara ja sé què és el què ve després i lo cansada i atabalada que aniré. Passo els dies del llit al porxo, de la cadira a l’hamaca, de l’hamaca al sofà… algun cop llegeixo o miro fotos de quan va nèixer el Gerard, altres el contemplo a ell com juga o juguem junts, al domino, al parxís, fem deures… però molts cops m’assec tranquil•lament i simplement contemplo. Contemplo com passen els núvols, com bufa el vent, com se senten ocellets…. Coses que realment no havia fet mai a la vida i que valen molt la pena! Llàstima que normalment estem massa absorts en la nostra rutina per parar un moment i simplement sentir el nostre voltant.
Aquesta vegada com que a sobre ho tinc tot molt més a punt perquè sé exactament tot el què necessitaré i perquè he estat molts dies a casa, encara em preocupo menys per aquests detalls tot i que encara em passo estones embadalida mirant la robeta o, sobretot, mirant fotos de quan el Gerard va nèixer.
El tema caminar ja el tinc cobert pq ahir parlant amb els meus pares que són de vacances em van dir que estan fent unes caminades tan increíbles, que es passen el dia fent quilòmetres.
I pel què fa a fer el niuet… el que l’està fent a marxes forçades és el Salva. Fa un riure! Desde que té vacances i que ja tornem a ser per casa es passa el dia amb el potro a la mà fent forats (ha penjat tot l’imaginable: cortines del pati, del balcó, quadres, unes pinces i un guant per la parilla, etc, etc), també el veus sovint amb el motxo o amb un drap, perseguint el Gerard i les inevitables taques al terra o bé les ditades dels marcs de les portes, vidres, etc. I, per últim, el garatge i els cotxes, pobre! Ha netejat i endreçat el garatge a fons no sé quanta cops, ha netejat les cadiretes dels cotxes, la tapisseria, tot lo de fora… uff, em cansa només de veure’l tot el dia tan enfeinat!!!!!! I la resta d’estones se les passa fent lluitades amb el Gerard i els seus amics que no el deixen ni respirar!!!!
O sigui que com que la meva familia ja s’ocupa dels símptomes pre-part jo em puc dedicar a DESCANSAR…. I per mi és la millor preparació al part ja que ara ja sé què és el què ve després i lo cansada i atabalada que aniré. Passo els dies del llit al porxo, de la cadira a l’hamaca, de l’hamaca al sofà… algun cop llegeixo o miro fotos de quan va nèixer el Gerard, altres el contemplo a ell com juga o juguem junts, al domino, al parxís, fem deures… però molts cops m’assec tranquil•lament i simplement contemplo. Contemplo com passen els núvols, com bufa el vent, com se senten ocellets…. Coses que realment no havia fet mai a la vida i que valen molt la pena! Llàstima que normalment estem massa absorts en la nostra rutina per parar un moment i simplement sentir el nostre voltant.
TOXO, QUIN DESCANS!!!!!!
Dilluns vam anar a fer els famosos anàlisis I em van dir que dimecres a la tarda ja els podriem anar a recollir. Com que no havia de baixar a Manresa fins divendres però em moria de ganes de saber-ne els resultats, vam quedar que ho passarien per fax al metge i així hi havia possibilitats que quan ell ho veiés em truqués.
Doncs així va ser, ahir dimecres a la nit, l’esperada trucada. Tot i que al cap d’uns segons d’iniciar-la ja m’hauria agradat que no hagués començat, doncs em va deixar super desconcertada. El metge no recordava ni que estava anèmica i que per això m’havien repetit els análisis, a més em va dir que el ferro m’havia continuat baixant i que era preocupant, però quan li vaig demanar xifres, pel què em va semblar, no havia pas baixat sinó pujat i jo no entenia res. Després li vaig demanar per la toxo i es va quedar super raro tot dient-me que no deuria haver arribat bé el fax pq a ell no li constava pas aqt resultat. Era massa tard per reclamar-lo al laboratori i li vaig dir si de cas l’endemà el reclamaria i em va dir:
- però tu ara on ets?
- a Oló
- ah, i algun dia has de baixar per Manresa?
- si..., divendres, oh si he de baixar abans baixo...
- doncs divendres ves-los a recollir i me’ls portes en un moment i ho comentem.
Jo no entenia res, em corria pressa saber-ho i més després de tenir esperances en veure la trucada… Li vaig explicar que estava molt preocupada per la toxo i em va dir que no havia de patir pas per això. Vaig insistir explicant-li el cas de la noia a la sala d’espera i em va tornar a dir que no patís per això!!!!!!!!! Uff, en fi, que vaig penjar i encara em vaig quedar pitjor pq em pensava que el ferro no remuntava malgrat els esforços i perquè ja dubtava sobre si el metge no havia rebut els resultats de la toxo o si simplement no m’ho volia dir per telèfon. Un desastre. Per sort, em vaig relaxar i vaig poder dormir tranquil•la.
Però avui al matí he tirat pel dret. He trucat als laboratoris i els he explicat que al metge no se li veia la última pàgina. M’han dit que li tornarien a passar però com que jo no estava segura que si els tornava a rebre em truqués (i de fet no ho ha fet), els he demanat si a més em podien enviar una còpia per fax a mi. Han accedit i al cap d’un quart d’hora el meu home es passava per la oficina i em trucava per donar-me la gran notícia: NEGATIU!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
UFF, DE VERITAT, quin descans, quina inmensa alegria que hem tingut!!!! I pel què fa al ferro, demà quan vagi a l’hospital a portar els anàlisis a veure què em diuen pq a mi em sembla que he remuntat una mica i potser no és tan preocupant com fa uns dies.
Doncs així va ser, ahir dimecres a la nit, l’esperada trucada. Tot i que al cap d’uns segons d’iniciar-la ja m’hauria agradat que no hagués començat, doncs em va deixar super desconcertada. El metge no recordava ni que estava anèmica i que per això m’havien repetit els análisis, a més em va dir que el ferro m’havia continuat baixant i que era preocupant, però quan li vaig demanar xifres, pel què em va semblar, no havia pas baixat sinó pujat i jo no entenia res. Després li vaig demanar per la toxo i es va quedar super raro tot dient-me que no deuria haver arribat bé el fax pq a ell no li constava pas aqt resultat. Era massa tard per reclamar-lo al laboratori i li vaig dir si de cas l’endemà el reclamaria i em va dir:
- però tu ara on ets?
- a Oló
- ah, i algun dia has de baixar per Manresa?
- si..., divendres, oh si he de baixar abans baixo...
- doncs divendres ves-los a recollir i me’ls portes en un moment i ho comentem.
Jo no entenia res, em corria pressa saber-ho i més després de tenir esperances en veure la trucada… Li vaig explicar que estava molt preocupada per la toxo i em va dir que no havia de patir pas per això. Vaig insistir explicant-li el cas de la noia a la sala d’espera i em va tornar a dir que no patís per això!!!!!!!!! Uff, en fi, que vaig penjar i encara em vaig quedar pitjor pq em pensava que el ferro no remuntava malgrat els esforços i perquè ja dubtava sobre si el metge no havia rebut els resultats de la toxo o si simplement no m’ho volia dir per telèfon. Un desastre. Per sort, em vaig relaxar i vaig poder dormir tranquil•la.
Però avui al matí he tirat pel dret. He trucat als laboratoris i els he explicat que al metge no se li veia la última pàgina. M’han dit que li tornarien a passar però com que jo no estava segura que si els tornava a rebre em truqués (i de fet no ho ha fet), els he demanat si a més em podien enviar una còpia per fax a mi. Han accedit i al cap d’un quart d’hora el meu home es passava per la oficina i em trucava per donar-me la gran notícia: NEGATIU!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
UFF, DE VERITAT, quin descans, quina inmensa alegria que hem tingut!!!! I pel què fa al ferro, demà quan vagi a l’hospital a portar els anàlisis a veure què em diuen pq a mi em sembla que he remuntat una mica i potser no és tan preocupant com fa uns dies.
dimecres, 18 d’agost del 2010
En el ventre matern IX
Durant els mesos previs i també durant els nous mesos la paraula ESPERANT, títol d'aquest bloc pren molt sentit, però segurament és en aquesta recta final quan realment et sents "esperant" i no hi pots fer res, és ell o ella qui decideix quan arribarà el moment.
Ara per ara, ens haurem de conformar mirant el darrer tall de video del reportatge de National Geographic per anar fent boca...
dissabte, 14 d’agost del 2010
divendres, 13 d’agost del 2010
Mini excursió
Avui hem fet una mini excursió pq tot i que em costi i sembli que porti un cavall entre les cames he de caminar. Pel Gerard ha sigut super emocionant pq el Salva sempre li explica una llegenda d'uns cavallers que havien viscut al castell d'Oló i que en veure's sitiats per uns dolents van fer un tunel des del castell fins el riu per anar a buscar peix i poder menjar. D'aquí que quan els dolents sentiren la Oló a peix cuit, van començar a dir "quina aulor" i així es va originar el nom del poble.
Doncs avui hem anat a la recerca de la boca de la cova, je, je, i l'ha trobat ni més ni menys que el Gerard. El tio flipava... apart que hem hagut de travessar 3 cops la riera i s'ha sentit super valent ;)
Jo, per sort, no m'he fotut de lloros, amb això ja em dono per satisfeta, pq caminar caminar es pot dir que ho hem fet poquet... pq hem anat en cotxe fins a la Font del Roc.
Doncs avui hem anat a la recerca de la boca de la cova, je, je, i l'ha trobat ni més ni menys que el Gerard. El tio flipava... apart que hem hagut de travessar 3 cops la riera i s'ha sentit super valent ;)
Al Gerard li he dit que quan tinguem l'Arnau el posaré en una motxilla i podrem fer més camí fins a un molí que hi ha restaurat.
Resposta???? Quan tinguem l'Arnau, mama, millor que et quedis a casa descansant i jo ja marxaré d'excursió amb el papa.... A veure si aqt discurs li dura...
dijous, 12 d’agost del 2010
Toxo
Avui hem anat a fer eco a l'hospital pq el final hem près la decisió de parir per la Seguretat Social ja que a Manresa estan molt ben preparats per parts naturals i la eco ha anat molt bé, es veia super bé i ens ho han ensenyat tot al detall, el cor, la cara, tenia la mà al davant i estava dormint, l'esquena amb tots els ossos de la columna, continua ben posat cap per avall, ... tb ens han dit que el líquid estava bé i que el cordó no era pas prim com pq fos això que no els deixés creixer sinó que simplement deu ser de mens prima, en tindrem un de cada...
La mala sort és que a la sala d'espera ens hem trobat una noia desesperada pq ha pillat la toxo al 3r trimestre i ni el ginecoleg ni ningú se n'havien adonat. Per sort se n'ha adonat una llevadora i ara li estaven donant antibiòtics sense saber si eren necessaris i estaven a l'espera dels resultats per si el nen ho havia agafat tb... Uff, la pobre, estava a 5 dies de la data aprox de part.... l'he animada tan com he pogut però quan he arribat al cotxe m'he desmuntat jo pq ella com amínim sap que ho ha agafat el 3t que hi ha poc risc de que el nen quedi afectat però en el meu cas podria haver-ho passat els darrers 6 mesos.... i no parava de pensar en el què podria passar, i matxacar-me per no haver-ho vist abans...
Però ja està, tornem als pensaments positius i a treure del cap els remordiments i mals rotllos pq passi el que passi, ALEA JACTA EST (la sort ja està llençada).
La mala sort és que a la sala d'espera ens hem trobat una noia desesperada pq ha pillat la toxo al 3r trimestre i ni el ginecoleg ni ningú se n'havien adonat. Per sort se n'ha adonat una llevadora i ara li estaven donant antibiòtics sense saber si eren necessaris i estaven a l'espera dels resultats per si el nen ho havia agafat tb... Uff, la pobre, estava a 5 dies de la data aprox de part.... l'he animada tan com he pogut però quan he arribat al cotxe m'he desmuntat jo pq ella com amínim sap que ho ha agafat el 3t que hi ha poc risc de que el nen quedi afectat però en el meu cas podria haver-ho passat els darrers 6 mesos.... i no parava de pensar en el què podria passar, i matxacar-me per no haver-ho vist abans...
Però ja està, tornem als pensaments positius i a treure del cap els remordiments i mals rotllos pq passi el que passi, ALEA JACTA EST (la sort ja està llençada).
dimecres, 11 d’agost del 2010
Com conscienciar al germà gran
A la última classe de pre-part, apart de parlar del part d'emergència a casa també ens va explicar com donar prou importància al Gerard perquè no se senti desplaçat quan neixi l'Arnau.
La primera cosa ens va dir que li diguéssim que triés una foto seva perquè desde que neixi fins que el Gerard vingui a veure'l passaran unes hores, li "ensenyarem" a l'Arnau pq el conegui i així quan el Gerard vingui i vegi la seva foto al bressol del nadó se sentirà important. Doncs bé, li vam explicar al Gerard i no va trigar ni mig segon a contestar: "molt bé, però quina feinada, perquè també li hem de portar fotos dels avis, de tots els cosins, tiets, etc pq fins que no els vegi...". O sigui que ja puc portar l'àlbum de casament pq conegui tota la família, vaja.
Després li vam explicar que no calia, que ell era el més important pq era el seu germà i pq tot aquest temps l'Arnau l'està sentint i trobaria extrany que no hi sigui quan neixi. Li vam explicar que si surt de nit, trucarem als avis pq vinguin a casa i quan ell es desperti li diran: "ha nascut l'Arnau, esmorza i vesteix-te que l'anem a veure" i així serà el primer de veure'l.
Resposta???? "i ja li heu dit a l'Anna????" L'Anna és amiga meva i és la primera persona que va arribar a l'hospital quan va nèixer el Gerard pq viu allà mateix i les cuques la rosegaven per esperar-se a conèixe'l... Lo fort és que el Gerard ho sap pq quan tenia un any o un any i mig jo li explicava "el conte del dia que va nèixer" i li deia per ordre totes les persones que l'havien vingut a veure i què li havien regalat. Ara deu fer quasi dos anys que no expliquem aquest conte i el tio va ser el primer que li va venir al cap...
Per últim li vaig dir " segur que quan l'Arnau et vegi en persona dirà: és més guapo en persona que a la foto pq ets guapíssim Gerard" i em diu "mama, l'Arnau no parlarà quan neixi, ho saps????" i acte seguit "bueno, potser ho pensarà...".
És que no deixa de sorprendre'ns!!!!!!!!!!!!
El Salva l'altre dia em deia que té moltes ganes de veure la cara de l'Arnau però que el que té més ganes de tot i de tot és de veure la cara del Gerard quan vingui a veure l'Arnau... és ben bé que aquest nen ens té hipnotitzats, també serà un aprenentatge per nosaltres compartir aquest amor incondicional que sentim per ell....
La primera cosa ens va dir que li diguéssim que triés una foto seva perquè desde que neixi fins que el Gerard vingui a veure'l passaran unes hores, li "ensenyarem" a l'Arnau pq el conegui i així quan el Gerard vingui i vegi la seva foto al bressol del nadó se sentirà important. Doncs bé, li vam explicar al Gerard i no va trigar ni mig segon a contestar: "molt bé, però quina feinada, perquè també li hem de portar fotos dels avis, de tots els cosins, tiets, etc pq fins que no els vegi...". O sigui que ja puc portar l'àlbum de casament pq conegui tota la família, vaja.
Després li vam explicar que no calia, que ell era el més important pq era el seu germà i pq tot aquest temps l'Arnau l'està sentint i trobaria extrany que no hi sigui quan neixi. Li vam explicar que si surt de nit, trucarem als avis pq vinguin a casa i quan ell es desperti li diran: "ha nascut l'Arnau, esmorza i vesteix-te que l'anem a veure" i així serà el primer de veure'l.
Resposta???? "i ja li heu dit a l'Anna????" L'Anna és amiga meva i és la primera persona que va arribar a l'hospital quan va nèixer el Gerard pq viu allà mateix i les cuques la rosegaven per esperar-se a conèixe'l... Lo fort és que el Gerard ho sap pq quan tenia un any o un any i mig jo li explicava "el conte del dia que va nèixer" i li deia per ordre totes les persones que l'havien vingut a veure i què li havien regalat. Ara deu fer quasi dos anys que no expliquem aquest conte i el tio va ser el primer que li va venir al cap...
Per últim li vaig dir " segur que quan l'Arnau et vegi en persona dirà: és més guapo en persona que a la foto pq ets guapíssim Gerard" i em diu "mama, l'Arnau no parlarà quan neixi, ho saps????" i acte seguit "bueno, potser ho pensarà...".
És que no deixa de sorprendre'ns!!!!!!!!!!!!
El Salva l'altre dia em deia que té moltes ganes de veure la cara de l'Arnau però que el que té més ganes de tot i de tot és de veure la cara del Gerard quan vingui a veure l'Arnau... és ben bé que aquest nen ens té hipnotitzats, també serà un aprenentatge per nosaltres compartir aquest amor incondicional que sentim per ell....
dimarts, 10 d’agost del 2010
Fotos de les últimes vacances de 3
L'Arnau i la mama descansen mentre els altres 2 homes penquen a ple sol ;)
Després d'una migdiada maratoniana recuperem forces
I en necessitem moltes de forces pq és FESTA MAAAAAAAAAAJOOOOOOOOOOOOR!!!!
dilluns, 9 d’agost del 2010
De cara o de cul? 2a part
Per cert, que com que vam marxar de vacances i no hi tenia internet, no ho vaig escriure:
L'ARNAU JA ESTÀ GIRAT, JA NO VE DE CUL!!!!!!!!!!!!
L'ARNAU JA ESTÀ GIRAT, JA NO VE DE CUL!!!!!!!!!!!!
Vacancetes
30/7/2010
Estic a la setmana 36-37 de l’embaràs i estem de vacances a Vilanova. Ja han començat accidentades pq el ginecòleg no m’ha dit que havia de dur jo les mostres que m’ha extret a analitzar i me n’he adonat quan ja era a Vilanova lluny de laboratoris oberts disposats a analitzar-les. Teòricament no hi ha problema pq ho puc fer quan tornem però he passat molts nervis i no vull començar les vacances estressada. OBJECTIU: DESCONNECTAR!!!!!!!!!!!!!!
2/8/10
La resta de dies han anat passant, amb penes i treballas. ELs matins estic relativament bé, prenc el ferro i la vitamina c i em sento força esgotada però aguanto bastant el tipus fins que hem anat a la platja (o hi van ells i jo em quedo a descansar segons el dia) i de tornada fem el dinar. A mig dinar ja sembla que no pugui rossegar ni mitja mossegada més, estic esgotadíssima i se’m tanquen els ulls. NO faig ni postres que ja me’n vaig a dormir. Si no posés el despertador, com els primers dies, puc despertar-me que ja són les 6 de la tarda, però és inhumà pq sembla que no pugui aixecar-me i em fa molt mal tot, l’esquena, les cervicals, la galta del costat on m’he apoiat…. Tot!!! La resta de dies ja m’he posat el despertador + d'hora pq per aixecar-me malament igualment prefereixo estar-m’hi menys estona. Allà a les 7 sortim a donar al volt i cada dia progressivament he anat a menys. Em sembla imposible poder caminar, l’Arnau em presiona molt a baix, la bufeta sempre sembla a punt de reventar, les rampes no paren i sobretot la pesantor i tibantor de la panxa és descomunal…. I la calor, uff la calor, sempre he sigut enemiga dels aires acondicionats i ara els busco com si fossin l’aire que respiro… Un desastrillo vaja!!!!!
3/8/10
Avui toca cercavila de gegants, ja cal que agafi forces pel vespre!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
6/8/10
Hem sortit vius de la Festa Major, les cercaviles inacabables de gegants, capsgrossos, dracs, dimonis, mulasses, balls de gitanes, balls de rams i un llarg etcétera…. No sé guantes entitats té Vilanova i la Geltrú, però quina passada de cercaviles!!!!!!!!!
I avui ens han vingut a veure els avis, els meus pares, per celebrar St Salvador, amb tanta mala llet que el meu pare ha caigut i s’ha fet mal en unes obres mal senyalitzades. L’han hagut de dur a l’hospital a cosir-li un trau i curar cops varis, i parlant amb els metges d’allà ja han informat al meu home que si amb els nervis em posés de part no se’ns acudís anar-hi pq no tenen ni ginecòleg ni llevadora de guàrdia….
CONCLUSIÓ: TORNEM CAP A OLÓ S’HA DIT!!!!!!!!!!!!!!!
Estic a la setmana 36-37 de l’embaràs i estem de vacances a Vilanova. Ja han començat accidentades pq el ginecòleg no m’ha dit que havia de dur jo les mostres que m’ha extret a analitzar i me n’he adonat quan ja era a Vilanova lluny de laboratoris oberts disposats a analitzar-les. Teòricament no hi ha problema pq ho puc fer quan tornem però he passat molts nervis i no vull començar les vacances estressada. OBJECTIU: DESCONNECTAR!!!!!!!!!!!!!!
2/8/10
La resta de dies han anat passant, amb penes i treballas. ELs matins estic relativament bé, prenc el ferro i la vitamina c i em sento força esgotada però aguanto bastant el tipus fins que hem anat a la platja (o hi van ells i jo em quedo a descansar segons el dia) i de tornada fem el dinar. A mig dinar ja sembla que no pugui rossegar ni mitja mossegada més, estic esgotadíssima i se’m tanquen els ulls. NO faig ni postres que ja me’n vaig a dormir. Si no posés el despertador, com els primers dies, puc despertar-me que ja són les 6 de la tarda, però és inhumà pq sembla que no pugui aixecar-me i em fa molt mal tot, l’esquena, les cervicals, la galta del costat on m’he apoiat…. Tot!!! La resta de dies ja m’he posat el despertador + d'hora pq per aixecar-me malament igualment prefereixo estar-m’hi menys estona. Allà a les 7 sortim a donar al volt i cada dia progressivament he anat a menys. Em sembla imposible poder caminar, l’Arnau em presiona molt a baix, la bufeta sempre sembla a punt de reventar, les rampes no paren i sobretot la pesantor i tibantor de la panxa és descomunal…. I la calor, uff la calor, sempre he sigut enemiga dels aires acondicionats i ara els busco com si fossin l’aire que respiro… Un desastrillo vaja!!!!!
3/8/10
Avui toca cercavila de gegants, ja cal que agafi forces pel vespre!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
6/8/10
Hem sortit vius de la Festa Major, les cercaviles inacabables de gegants, capsgrossos, dracs, dimonis, mulasses, balls de gitanes, balls de rams i un llarg etcétera…. No sé guantes entitats té Vilanova i la Geltrú, però quina passada de cercaviles!!!!!!!!!
I avui ens han vingut a veure els avis, els meus pares, per celebrar St Salvador, amb tanta mala llet que el meu pare ha caigut i s’ha fet mal en unes obres mal senyalitzades. L’han hagut de dur a l’hospital a cosir-li un trau i curar cops varis, i parlant amb els metges d’allà ja han informat al meu home que si amb els nervis em posés de part no se’ns acudís anar-hi pq no tenen ni ginecòleg ni llevadora de guàrdia….
CONCLUSIÓ: TORNEM CAP A OLÓ S’HA DIT!!!!!!!!!!!!!!!
diumenge, 8 d’agost del 2010
Raonaments infantils...
M'han enviat un mail amb diferents raonaments infantils al voltant dels naixements, germanets, etc.
Hugo, 4 años.
Hugo preguntó a su madre: 'Mamá, ¿cómo salí de tu barriga?'. Y su madre le respondió: 'Pues primero salió la cabeza, después los hombros, luego el cuerpo y al final las piernas'. Y dijo Hugo, asustado: 'Mamá, ¿pero es que salí destrozado?'
Julia, 3 años.
Cuando a Julia le dijeron sus padres que iba a tener un hermanito, ella dijo: ''Qué bien, pero ¿quiénes van a ser sus papás?
David, 5 años.
Un día, David les dijo a sus padres:
'Y vosotros, cuando yo tenga novia,
¿dónde vais a vivir?'
Hugo, 4 años.
Hugo preguntó a su madre: 'Mamá, ¿cómo salí de tu barriga?'. Y su madre le respondió: 'Pues primero salió la cabeza, después los hombros, luego el cuerpo y al final las piernas'. Y dijo Hugo, asustado: 'Mamá, ¿pero es que salí destrozado?'
Julia, 3 años.
Cuando a Julia le dijeron sus padres que iba a tener un hermanito, ella dijo: ''Qué bien, pero ¿quiénes van a ser sus papás?
David, 5 años.
Un día, David les dijo a sus padres:
'Y vosotros, cuando yo tenga novia,
¿dónde vais a vivir?'
diumenge, 1 d’agost del 2010
I què necessites?????????? 2a part
Continuant el post "i què necessites????", hi he estat reflexionant i ja he anat veient altres coses que ens poden anar bé. Per exemple:
- jocs petitons de 0-6 mesos (a l'abacus n'hi ha molts a preus petitons)
- contes de roba, textures, etc
- contes o algun nino per la banyera
- enganxall pel cotxet o pel cotxe
I ja més en concret, he visitat un parell de llocs on tenen coses que no es troben a les botigues normalment i he vist alguna cosa interessant.
Crianza Natural, a través d'una doula, Gemma Guillaumon:
- mono de forro polar d'hivern
- set de cosmètica natural pel nadó
- cd amb sons de l'úter per posar-lo a dormir
- un foulard motxiilleta elàstic per poder-te moure lliurement.
- algun sonall de tela
i alguna tonterieta més
Només cal enviar un mail a la Gemma (gemma.doula@hotmail.com) i demanar informació sobre el q ha parlat amb mi pq sé que els de la meva empresa ja se li han quedat alguna cosa.
Plastilina, botiga de Vic que a partir del setembre passarà a ser una botiga de la marca LIMO i no sé com es dirà, però pels d'Oló continuarà sent "la botiga de l'Òscar". Doncs tot i ser una botiga de roba i a partir del setembre de mobles infantils, com que jo de roba no en necessito, vaig estar mirant i hi ha altres detalls molt interessants i a poc preu que poden ser útils:
- punt de llum per l'habitació
- pitets d'estampats originals
- xumets i agafaxumets molt xulos
- bol amb ventosa i plats o coberts divers
- gorros divertits per l'hivern
I segur que altres detalls que ara no em venen al cap.
I una cosa que va fer molta gràcia, una llauna per deixar-hi impressos la mà o el peu del nadó, no sé si les mides permetrien també fer-hi una mà del Gerard actual però em faria gràcia tenir les empremtes dels dos mindundis...
I en cas de dubte, només cal recordar BOLQUERS, BOLQUERS, BOLQUERS ;)
- jocs petitons de 0-6 mesos (a l'abacus n'hi ha molts a preus petitons)
- contes de roba, textures, etc
- contes o algun nino per la banyera
- enganxall pel cotxet o pel cotxe
I ja més en concret, he visitat un parell de llocs on tenen coses que no es troben a les botigues normalment i he vist alguna cosa interessant.
Crianza Natural, a través d'una doula, Gemma Guillaumon:
- mono de forro polar d'hivern
- set de cosmètica natural pel nadó
- cd amb sons de l'úter per posar-lo a dormir
- un foulard motxiilleta elàstic per poder-te moure lliurement.
- algun sonall de tela
i alguna tonterieta més
Només cal enviar un mail a la Gemma (gemma.doula@hotmail.com) i demanar informació sobre el q ha parlat amb mi pq sé que els de la meva empresa ja se li han quedat alguna cosa.
Plastilina, botiga de Vic que a partir del setembre passarà a ser una botiga de la marca LIMO i no sé com es dirà, però pels d'Oló continuarà sent "la botiga de l'Òscar". Doncs tot i ser una botiga de roba i a partir del setembre de mobles infantils, com que jo de roba no en necessito, vaig estar mirant i hi ha altres detalls molt interessants i a poc preu que poden ser útils:
- punt de llum per l'habitació
- pitets d'estampats originals
- xumets i agafaxumets molt xulos
- bol amb ventosa i plats o coberts divers
- gorros divertits per l'hivern
I segur que altres detalls que ara no em venen al cap.
I una cosa que va fer molta gràcia, una llauna per deixar-hi impressos la mà o el peu del nadó, no sé si les mides permetrien també fer-hi una mà del Gerard actual però em faria gràcia tenir les empremtes dels dos mindundis...
I en cas de dubte, només cal recordar BOLQUERS, BOLQUERS, BOLQUERS ;)
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
