El moment més esperat i temut: el part!!!!!!!!!!!

Quan vam marxar de l'hospital després de la falsa alarma de la sang m'ho van deixar ben clar" pots venir quan vulguis per quedar-te tranquil·la però pensa que no cal tornar fins que trenquis aigües o si les contraccions són regulars cada 3 minuts". A més, era Festa Major de Manresa, serveis mínims, i no calia colapsar l'hospital amb falses alarmes.

Em deuria quedar gravat a la ment pq quan les contraccions van començar, a quarts d''onze de la nit vaig tenir clar que no seria tan ràpid com amb el Gerard. Ell encara estava despert i vaig estar jugant a cavallers entre contracció i contracció de cada 10 minuts fins que a quarts de dotze se'n va anar a dormir. Quan li vaig dir al Salva, ja volia marxar a l'hospital i és normal, ens han dit tants cops que "al primer símptoma correm" que costa molt canviar de xip, però em vaig arriscar i li vaig dir que no.

Així doncs, vaig passar les contraccions a casa bona part de la nit i matinada (deu ser l'instint maternal però va sortir bé, si arribem a tenir-lo a casa el Salva em mata!!!). Les anava passant com podia, no eren tan doloroses com recordava les del Gerard i lo bo que tenien era que el dolor durava uns segons, 45 o 50 i marxava i et podies relaxar. Vaig passar l'estona llegint, mirant el canal 3/ (em vaig enterar que per sfi havien cedit a l'Ibra) , fent ioga amb la pilota, intentant meditar, parlant amb l'Arnau i explicant-li el q passaria, caminant pel passadís, anant a veure com el Gerard dormia i contemplant-lo una estona... Tb vaig anar al wc dos o tres cops super atenta a si trencava aigües per marxar pitant... però no, així vaig estar fins a les 5 del matí.

Quan em semblava que eren més seguides, agafava el mòbil i les cronometrava. Van passar de cada 10 minuts a cada 8, cada 6, cada 5 i al final entre 2 i 4 minuts, força regulars i vaig despertar el Salva per marxar (el pobre, a les 3 de la ni t, desesperat pq jo no volia anar-me'n havia cedit i es va estirar al llit). Entre venir sa mare i tot vam marxar a les 5.30 i vam entrar a la consulta de ginecologia a les 6 i quart.

No estic resant, passo
una contracció

La mateixa ginecòloga que a la tarda em va felcitar, em va dir que havia fet feina pq ja no tenia coll i estava de 3cm però que seria llarg encara... em va demanar si continuava volent part natural i li vaig dir que en principi si però que no li podia assegurar res pq potser al cap de 5 hores més suplicava l'epidural... i em van tractar super bé,em van dir que em preparien la sala de parts naturals amb banyera per dilatar i que mentrestant m'esperés a monitors.

Els vaig demanar no estar endollada estirada pq m'aterria la idea de passar el dolor sense poder-me moure i em van portar una pilota de goma per seure, un monitor inalàmbric i uns panyos calents que el Salva em posava a l'esquena durant les contraccions. Em vaig mentalitzar que tot i que podia ser llarg, jo ho aguantaria... però allà mateix vaig trencar aigües i TOT VA CANVIAR. Les contraccions van començar a ser tope fortes,com les del Gerard i ja vaig pensar que ni 5 hores ni res que això s'accelerava...

I així va ser, al cap de 20 minuts em van venir a buscar per anar a la sala de dilatació amb banyera i ja els vaig dir que em marejava, que tenia ganes de vomitar i d'empènyer, que volia anar al WC...  i notava que el què deia no era coherent, estava desorientada... La llevadora, una tal Xesca, molt maca, em va dir que ni hablar que això volia dir que ja sortia, em va mirar i si, si, allà mateix.

Uff, quin esforç!!!

Cara de felicitat, alleugiment, satsifacció...

Només amb l'ajuda de la llevadora i el Salva, i amb la mirada de dues residents que van entrar per veure el part i la ginecòloga observant-ho darrera de tot, em van anar indicant i vaig poder parir natural i super conscient, em van deixar tocar el cap pq em donés confiançar que ja era allà i empenyés, el vaig fer fora, i si, aquest cop vaig sentir "el cercle de foc" que diuen que se sent quan surt el cap, era com si m'estigués cremant amb foc de veritat i un alleugiment quan va sortir,  i després un darrer esforç per la resta del cos, que en notar-lo em vaig posar a riure i vaig dir "ja l'he notat, ja ha sortit i me'l van posar de seguida sobre el pit, gens brut de sang, molt ple d'un líquid greixós blanc, i el vam abrigar damunt del meu pit pq es calmés i parés de plorar!!!

Semblem una família extraterrestre,
 efectes de la làmpara de calor

Llavors me'n vaig adonar, ja era a fora, el Salva ens va fer un petó i ens van enxufar una làmpara per escalfar-nos mentre esperàvem a que sortís la placenta. Va trigar molta estona, la llevadora fins i tot es va posar nerviosa pq semblava que no volia sortir i em va encomanar una mica la impaciència, però si, al cap de 40 minuts vaig tornar a empènyer i  ja va estar.

Mentre m'acabaven d'arreglar i pesaven a l'Arnau encara vam ser a temps de fer broma. Em van dir que si preferia anar a per la nena per intentar arribar a veure la sala de parts o si preferia que em féssim una ruta turística un cop acabat el torn.

VA SER EL PART QUE HAVIA DESITJAT DURANT TOT L'EMBARÀS, SENSE EPISIOTOMIA NI RES, SENSE NERVIS NI PRECIPITACIONSS
UN PART CONSCIENT I  NATURAL.

VA SER PRECIÓS.