Ha arribat un gran dia, el de la última eco i el primer de vacances en família. Tenim el cotxe carregat, dinarem tots junts al bar del poble, marxarem cap a Manresa a fer la eco i en sortint, cotxe i platgeta... Almenys ens hi estarem una setmana si la calor i el meu embaràs ens ho permet.
Coses que hem tingut en compte:
- si el metge ens vol fer controls setmanals, li direm que no tornem fins el 15 pq sinó aquest mes d'agost se'ns farà etern i no cal donar-los opcions per trobar una excusa i provocar el part abans d'hora.
- Equipatge: portem la canastreta i la maxi-cosi per si tornéssim 4
- Consignes quan arribem a Vilanova: buscar l'hospital més proper
Evidentment, també és el dia de parlar de la meva anèmia i del no control de la toxoplasmosi, potser caldrà fer-me fer algun altre anàlisi per sortir de dubtes...
I la gran incògnita d'avui serà saber si ja està encaixat o continua fent turisme per la panxa. De fet, segons el video que us posaré ara, tot seria possible pq quiet rai no s'està, us ho asseguro:
divendres, 30 de juliol del 2010
dimecres, 28 de juliol del 2010
S.O.S necessito feeeeeeeeerrooooooooooooo!!!
Tants marejos matutins i tanta xafamenta per una calor que no em sol afectar no podien ser normals. Avui he anat a buscar els últims anàlisis i ja he vist què passa.
Primer només he vist que hi havia més asteriscs del normal i m'he espantat però no entenia cap dels conceptes i comque avui anava a la última sessió de pre-part amb la llevadora he pensat que els hi portaria i he aparcat el problema fins a la tarda.
Quan he arribat a pre-part m'he hagut d'esperar i he aprofitat per mirar-me bé els resultats i comparar-los amb els anteriors i amb el llibre de l'embaràs on el ginecòleg va "traduint" tot el què diuen. La primera deducció, alarmant, he vist que he passat de 108 de ferro, a 63 al segon trimestre i a 23 ara!!!!!! O sigui, anèmia al canto, i en el pitjor moment perquè just ara esrtic contrarellotge pers recuperar dipòsits i perquè se'm tiren a sobre el part i el post-part que si alguna cosa tenen en comú són les hemorràgies i el desgast de ferro que això suposa.
La segona conclusió encara m'ha alarmat més. Tot i saber que sóc negativa a la toxoplasmosi i haver pres mesures per no contraure-la durant l'embaràs, ara no puc estar segura de si la he passat o no els darrers mesos perquè ni el segon anàlisi ni en aquest tercer el metge ha demanat saber-ne el resultat. I com que no fa massa vaig tenir molt mal de coll juntament amb el mal de cap i l'anemia són alguns dels símptomes en què apareix, m'he tornat a acollonir.
Quan he pogut contrastar-ho amb la llevadora, m'ha confirmat que les 2 conclusions que havia arribat eren certes i que la resta d'asteriscs no eren preocupants. O sigui que divendres que tinc eco, hauré de tenir una bona conversa amb el metge i no sé si caldrà fer algun altre anàlisi per controlar els dos temes.
Em sento fatal, culpable, com si me n'hagués d'haver adonat abans de les dues coses, i l'únic consol que em queda és que en cap moment he estudiat per metge i per tant és lògic que t'abandonis a les mans dels entesos sense contrastar res al seu darrera...
Primer només he vist que hi havia més asteriscs del normal i m'he espantat però no entenia cap dels conceptes i comque avui anava a la última sessió de pre-part amb la llevadora he pensat que els hi portaria i he aparcat el problema fins a la tarda.
Quan he arribat a pre-part m'he hagut d'esperar i he aprofitat per mirar-me bé els resultats i comparar-los amb els anteriors i amb el llibre de l'embaràs on el ginecòleg va "traduint" tot el què diuen. La primera deducció, alarmant, he vist que he passat de 108 de ferro, a 63 al segon trimestre i a 23 ara!!!!!! O sigui, anèmia al canto, i en el pitjor moment perquè just ara esrtic contrarellotge pers recuperar dipòsits i perquè se'm tiren a sobre el part i el post-part que si alguna cosa tenen en comú són les hemorràgies i el desgast de ferro que això suposa.
La segona conclusió encara m'ha alarmat més. Tot i saber que sóc negativa a la toxoplasmosi i haver pres mesures per no contraure-la durant l'embaràs, ara no puc estar segura de si la he passat o no els darrers mesos perquè ni el segon anàlisi ni en aquest tercer el metge ha demanat saber-ne el resultat. I com que no fa massa vaig tenir molt mal de coll juntament amb el mal de cap i l'anemia són alguns dels símptomes en què apareix, m'he tornat a acollonir.
Quan he pogut contrastar-ho amb la llevadora, m'ha confirmat que les 2 conclusions que havia arribat eren certes i que la resta d'asteriscs no eren preocupants. O sigui que divendres que tinc eco, hauré de tenir una bona conversa amb el metge i no sé si caldrà fer algun altre anàlisi per controlar els dos temes.
Em sento fatal, culpable, com si me n'hagués d'haver adonat abans de les dues coses, i l'únic consol que em queda és que en cap moment he estudiat per metge i per tant és lògic que t'abandonis a les mans dels entesos sense contrastar res al seu darrera...
dimarts, 27 de juliol del 2010
Part d'emergència a casa
La setmana passada vam fer la penúltima sessió de ioga pre-part, la darrera en què va venir el Salva perquè aquesta setmana ho ha d'enllestir tot abans de vacances i plega tard cada dia...
I com que totes les companyes han anat tenint les criatures i la que està al límit de comptes no va poder venir, la llevadora ens va fer una classe particulari intensiva de parir en situacions d'emergència, a casa, al cotxe, etc.
Ens va dir que si quan trenco aigües o tinc contraccions de seguida em venen les ganes d'empènyer, que mirem què es veu i si ja es veu el cap que ni tan sols se'ns acudeixi marxar a l'hospital, que el tinguem on siguem (molt fàcil eh?).
Que em posi en la postura que em vagi millor, dreta amb cames semiflexionades, de quatre potes, etc. i que quan em vinguin les ganes d'empènyer que ho faci. El Salva mentrestant hauria d'estar atent a si a l'empènyer surt el cap i rebre'l amb les mans. Un cop el cap és fora, si el Salva el vol ajudar en la propera empemta ha de estira-lo segons com estigui jo posada; truquillo: sempre orientar el cap envers el cul de la mare (és més fàcil recordar-ho així que memoritzar postures).
Si l'Arnau surt, posar-lo pell en pell amb la mare, no tallar el cordó i embolicar-lo amb tovalloles i anar-les canviant pq no es refredin. Es veu que un dels riscs més importants en parts no hospitalaris és que el nen es refredi més que no pas altres complicacions.
Un cop arribat aquest punt trucar al 112. TOT JUST ARA?????????? es veu que si, diu que fins ara havíem d'estar pendents del q fèiem. Però després ens va fer un altre comentari que ens va fer dubtar i moooooooooolt. Ens va explicar que segur que la placenta sortiria quan ja hi fos el SEM xo que en cas contrari el Salva m'ha de fer un massatge a la panxa perquè es contragui ja que sinó ho fa bé em puc desagnar i morir. POCA COSA OI?
CONCLUSIÓ quan vam sortir del curset: al primer símptoma, ni que sigui diarrea CORRENTS CAP A L'HOSPITAL!!!!!!!!!!!!!!!! UFF!!!!
I com que totes les companyes han anat tenint les criatures i la que està al límit de comptes no va poder venir, la llevadora ens va fer una classe particulari intensiva de parir en situacions d'emergència, a casa, al cotxe, etc.
Ens va dir que si quan trenco aigües o tinc contraccions de seguida em venen les ganes d'empènyer, que mirem què es veu i si ja es veu el cap que ni tan sols se'ns acudeixi marxar a l'hospital, que el tinguem on siguem (molt fàcil eh?).
Que em posi en la postura que em vagi millor, dreta amb cames semiflexionades, de quatre potes, etc. i que quan em vinguin les ganes d'empènyer que ho faci. El Salva mentrestant hauria d'estar atent a si a l'empènyer surt el cap i rebre'l amb les mans. Un cop el cap és fora, si el Salva el vol ajudar en la propera empemta ha de estira-lo segons com estigui jo posada; truquillo: sempre orientar el cap envers el cul de la mare (és més fàcil recordar-ho així que memoritzar postures).
Si l'Arnau surt, posar-lo pell en pell amb la mare, no tallar el cordó i embolicar-lo amb tovalloles i anar-les canviant pq no es refredin. Es veu que un dels riscs més importants en parts no hospitalaris és que el nen es refredi més que no pas altres complicacions.
Un cop arribat aquest punt trucar al 112. TOT JUST ARA?????????? es veu que si, diu que fins ara havíem d'estar pendents del q fèiem. Però després ens va fer un altre comentari que ens va fer dubtar i moooooooooolt. Ens va explicar que segur que la placenta sortiria quan ja hi fos el SEM xo que en cas contrari el Salva m'ha de fer un massatge a la panxa perquè es contragui ja que sinó ho fa bé em puc desagnar i morir. POCA COSA OI?
CONCLUSIÓ quan vam sortir del curset: al primer símptoma, ni que sigui diarrea CORRENTS CAP A L'HOSPITAL!!!!!!!!!!!!!!!! UFF!!!!
dimarts, 20 de juliol del 2010
Què es pot esperar quan s'està esperant
Autors: Eisenberg, A. - Murkoff, H.E. - Hathaway, S.E.
Editorial Medici
Aquest llibre era dels més venuts quan vaig quedar-me embarassada del Gerard i no recordo si me'l van regalar per St Jordi o si me'l vaig acabar comprant. El vaig llegir i consultar molt durant el primer embaràs ja que al llarg del llibre, i sense quasi il·lustracions, va responent de manera sensata totes les inquietuds de les futures mares i pares, des de la fase de planificació fins al postpart.
Aquesta vegada, però, quasi no l'he consultat. Potser pq la informació que hi dóna ara ja la tinc clara. No sé, no hi trobava el tipus d'informació que jo buscava tot i que realment és molt exhaustiu i tracta molts temes, potser no hi he trobat la varietat d'enfocs que jo buscava per després poder triar la meva pròpia manera de veure-ho.
És, doncs, un llibre que deixaria a qui me'l demani però que no diria a ningú que se'l compri pq crec que es pot consultar de la biblioteca o demanar en préstec a qualsevol amic que el tingui.
Editorial Medici
Aquesta vegada, però, quasi no l'he consultat. Potser pq la informació que hi dóna ara ja la tinc clara. No sé, no hi trobava el tipus d'informació que jo buscava tot i que realment és molt exhaustiu i tracta molts temes, potser no hi he trobat la varietat d'enfocs que jo buscava per després poder triar la meva pròpia manera de veure-ho.
És, doncs, un llibre que deixaria a qui me'l demani però que no diria a ningú que se'l compri pq crec que es pot consultar de la biblioteca o demanar en préstec a qualsevol amic que el tingui.
Marejos i rampes
Porto quasi una setmaneta, desde dijous passat que entre els marejos i les rampes semblo lisiada. Acostumada que fins ara anava a tot arreu a peu i un parell de cops a la setmana al vespre anava a caminar 1 hora pel bosc, ara fa uns dies que se m'ha acabat, a veure si torna a canviar. No puc fer ni distàncies curtes sense que se m'enrampi la ingle i m'hagi de quedar inmòbil per uns segons o bé anar coixa una bona estona.
A això se li ha sumat que em marejo els matins. Tan és si esmorzo fort com si prenc molts líquids amb sucre tipus suc, aquarius, etc. Durant el matí sóc víctima. El dijous passat fent una pràctica de ioga nidra, estirada al terra i a l'aire lliure en ple bosc que passava airet, em van començar les suors fredes i se m'enfonsava el terra com si hagués de quedar sense coneixement allà mateix. Altres dies m'ha passat el mateix estant per casa i avui fent cua en una botiga del poble per pagar.
O sigui que tenim un mes i poc per endavant però ben distreta entre una cosa i una altra. És el que toca, a cada etapa lo seu...
A això se li ha sumat que em marejo els matins. Tan és si esmorzo fort com si prenc molts líquids amb sucre tipus suc, aquarius, etc. Durant el matí sóc víctima. El dijous passat fent una pràctica de ioga nidra, estirada al terra i a l'aire lliure en ple bosc que passava airet, em van començar les suors fredes i se m'enfonsava el terra com si hagués de quedar sense coneixement allà mateix. Altres dies m'ha passat el mateix estant per casa i avui fent cua en una botiga del poble per pagar.
O sigui que tenim un mes i poc per endavant però ben distreta entre una cosa i una altra. És el que toca, a cada etapa lo seu...
diumenge, 18 de juliol del 2010
De cara o de cul?
He notat canvis en els bultos i pressions de l'Arnau a dins la panxa i em donava a pensar que o bé ja s'havia girat o estava en procés.
Divendres a pre-part, la noia, que és llevadora em va palpar i em va confirmar que 90% segur que es deu haver girat pq ella notava el cul a dalt, l'esquena per tota la part esquerra i el cor a baix. Ho sabrem segur a la propera eco però segur que el xicot ja ha trobat el camí adequat...
Divendres a pre-part, la noia, que és llevadora em va palpar i em va confirmar que 90% segur que es deu haver girat pq ella notava el cul a dalt, l'esquena per tota la part esquerra i el cor a baix. Ho sabrem segur a la propera eco però segur que el xicot ja ha trobat el camí adequat...
dissabte, 17 de juliol del 2010
Limitacions
Fins ara sovint no recordava que estava embarassada, el ritme de la feina, el Gerard, les feines de la casa, etc, etc, no hi ajudaven massa. Ara, però, apart que ja tinc + temps per ser-ne conscient i que les setmanes van avançant tot es fa més evident.
Aquests últims dies amb la calor vaig tot el dia marejada, les cames em comencen a fer mal tot i que de moment no se m'han inflat els peus, la panxa em molesta i els moviments de l'Arnau em semblen interminables, a la nit sóc incapaç de dormir estirada i acabo al sofà a les 3 del matí adormint-me mig asseguda, i avui se m'ha afegit que les rampes a les cames que fins ara només em venien a la matinada estirada, ara m'han començat a venir caminant pel carrer i he acabat fent gestos raríssims i caminant coixa pel mig de la Manresa comercial, un desastre, vaja!!!!!!!
Aquests últims dies amb la calor vaig tot el dia marejada, les cames em comencen a fer mal tot i que de moment no se m'han inflat els peus, la panxa em molesta i els moviments de l'Arnau em semblen interminables, a la nit sóc incapaç de dormir estirada i acabo al sofà a les 3 del matí adormint-me mig asseguda, i avui se m'ha afegit que les rampes a les cames que fins ara només em venien a la matinada estirada, ara m'han començat a venir caminant pel carrer i he acabat fent gestos raríssims i caminant coixa pel mig de la Manresa comercial, un desastre, vaja!!!!!!!
divendres, 16 de juliol del 2010
I què necessites??????????
Ja comença a ser una pregunta recurrent i això m'ha fet pensar que realment m'ho he de plantejar perquè sinó acabaré rodejada de peluixos i colònies nenuco.
I una cosa tinc clara, no sé què necessito, m'he d'aclarir, però SÉ EL QUÈ NO NECESSITO: NI PELUIXOS NI COLÒNIES NENUCO!!!!!!!!!!!!!! Encara me'n queden del Gerard!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Idees que em poden venir al cap de bones a primera??????
- bolquers
- tovalloletes
- mòbil musical damunt del llit (se'ns va inundar el garatge i se'm va atrotinar...)
- cremes MUSTELA
- olis de massatge per nadó
- pitets tipus túnica x quan sigui més gran i marranet
- pipes
- bibis AVENT
Coses poc glamuroses però útils vaja ;)
I PER MI????????????? res de rams de flors, són preciosos però si em deixeu triar...... secallones i pernil envasat al buit que la por a la toxoplasmosis m'ha impedit tastar-los ens els darrers mesos!!!!!!!!!!!!
I una cosa tinc clara, no sé què necessito, m'he d'aclarir, però SÉ EL QUÈ NO NECESSITO: NI PELUIXOS NI COLÒNIES NENUCO!!!!!!!!!!!!!! Encara me'n queden del Gerard!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Idees que em poden venir al cap de bones a primera??????
- bolquers
- tovalloletes
- mòbil musical damunt del llit (se'ns va inundar el garatge i se'm va atrotinar...)
- cremes MUSTELA
- olis de massatge per nadó
- pitets tipus túnica x quan sigui més gran i marranet
- pipes
- bibis AVENT
Coses poc glamuroses però útils vaja ;)
I PER MI????????????? res de rams de flors, són preciosos però si em deixeu triar...... secallones i pernil envasat al buit que la por a la toxoplasmosis m'ha impedit tastar-los ens els darrers mesos!!!!!!!!!!!!
dimecres, 14 de juliol del 2010
diumenge, 11 de juliol del 2010
dissabte, 10 de juliol del 2010
I quina calor
I quina caloooooooooooooooor!!!!!!!!!!!! tothom es queixa! jo no sóc massa calurosa però aquest embaràs si que me n'està tornant. Més que calor és una sensació d'ofec, de mareig, de sensació que et faltaria menjar o beure alguna cosa però que si menges o beus no et soluciona res, et notes encara + pesada. I si aconsegueixes estirar-te una estona no hi ha manera de dormir i tampoc et passa la sensació.
O sigui que m'acabo passant hores dins de l'aigua... quina vida, eh?? Si no fós pq el Gerard vol que hi estigui jugant tota l'estona i ens passem les tardes a la piscina del poble i empalmem amb la del nostre pati. Quan arribem a casa per fer el sopar estic destrossada i sembla que no pugui no mantenir els ulls oberts o que les cames no em sostinguin.... i llavors passa EL MIRACLE.
Quan estic més apurada, el Gerard cau rendit i s'adorm d'hora, a quarts de nou com a molt tard... i no em feu dir perquè, potser perquè el sol ja va caient i comença a refrescar quan sopem al porxo o potser simplement pq la meva obligació més gran està adormideta... el meu cos es revifa i estic plena d'energia, sembla impossible anar-m'en a dormir.... o sigui que arriba un punt que no sé què és el què m'atonta tot el dia, la calor, la son o el ritme del Gerard!!
O sigui que m'acabo passant hores dins de l'aigua... quina vida, eh?? Si no fós pq el Gerard vol que hi estigui jugant tota l'estona i ens passem les tardes a la piscina del poble i empalmem amb la del nostre pati. Quan arribem a casa per fer el sopar estic destrossada i sembla que no pugui no mantenir els ulls oberts o que les cames no em sostinguin.... i llavors passa EL MIRACLE.
Quan estic més apurada, el Gerard cau rendit i s'adorm d'hora, a quarts de nou com a molt tard... i no em feu dir perquè, potser perquè el sol ja va caient i comença a refrescar quan sopem al porxo o potser simplement pq la meva obligació més gran està adormideta... el meu cos es revifa i estic plena d'energia, sembla impossible anar-m'en a dormir.... o sigui que arriba un punt que no sé què és el què m'atonta tot el dia, la calor, la son o el ritme del Gerard!!
dilluns, 5 de juliol del 2010
SETMANA 32
Pes: 1,8 Kg
Mida 29 cm (del cap a les natges)
Els cinc sentits del nadó ja estan funcionant i ha adquirit una nova habilitat, girar el cap d'una banda a una altra. El òrgans continuen madurant i el cabell li va creixent. Continua practicant tancant i obrint els ulls i dorm entre el 90 i el 95% del dia.
I la mare?????????
- El melic es pot haver estirat i allargat o fins i tot pot sobresortir, però tornarà al seu aspecte normal després del part.
- cal descansar amb més freqüència
- es poden notar les cames cansades
- És normal quedar-se sense alè pq els pulmons han d'absorvir un 20% més d'oxigen ja que respirem tb pel nostre nadó
- es normal tornar-se oblidadisa pq el nadó cada cop absorveix més la nostra concentració
- augmenta de pes amb més rapidesa
Mida 29 cm (del cap a les natges)
Els cinc sentits del nadó ja estan funcionant i ha adquirit una nova habilitat, girar el cap d'una banda a una altra. El òrgans continuen madurant i el cabell li va creixent. Continua practicant tancant i obrint els ulls i dorm entre el 90 i el 95% del dia.
I la mare?????????
- El melic es pot haver estirat i allargat o fins i tot pot sobresortir, però tornarà al seu aspecte normal després del part.
- cal descansar amb més freqüència
- es poden notar les cames cansades
- És normal quedar-se sense alè pq els pulmons han d'absorvir un 20% més d'oxigen ja que respirem tb pel nostre nadó
- es normal tornar-se oblidadisa pq el nadó cada cop absorveix més la nostra concentració
- augmenta de pes amb més rapidesa
dijous, 1 de juliol del 2010
pla de part.... o el què a l'Arnau li doni la gana...
Qui ho diria que estic de vacances. Com més temps tinc resulta que no trobo el moment de fer coses per mi com escriure el bloc....
Avui hem anat a fer eco. Jo anava super preparada amb el meu "pla de part" per deixar clar què vull i què no vull. Vull, a ser possible, un part natural, sense epidural ni farmacologia, sense trencar membranes, sense provocar-me'l amb occitocina, sense episiotomia, no vull estar en postura estirada, bla, bla, bla
Hem estat parlant del part quasi mitja hora i li portava tot per escrit perquè en quedés constància...
Doncs bé, quan hem passat a fer la eco... TATXAN!!!!!! el tio va i se'ns ha girat de cul. és ben bé que quan tens fills t'adones que ja no pots decidir res a partir del moment que et quedes embarassada, ja passen a decidir ells... Fa uns dies fent reiki, l'Arnau es va esverar i va començar a fer uns moviments que semblava que havia de sortir pel melic, suposu que va ser quan va fer el canvi de postura pq a més ho vaig visualitzar... el què no vaig visualitzar va ser que es posés a l'inrevés!!!!!!!!!!
Evidentment,té temps per girar-se, tot i que també poc espai. I ESTIC SEGURA QUE HO FARÀ, S'ENCAIXARÀ I SORTIRÀ COM UN CUET... però cal recordar que no es pot planejar res i que tingui el tipus de part que tingui no em puc frustrar, serà el part del meu nen i serà meravellós, sigui com sigui.
Avui hem anat a fer eco. Jo anava super preparada amb el meu "pla de part" per deixar clar què vull i què no vull. Vull, a ser possible, un part natural, sense epidural ni farmacologia, sense trencar membranes, sense provocar-me'l amb occitocina, sense episiotomia, no vull estar en postura estirada, bla, bla, bla
Hem estat parlant del part quasi mitja hora i li portava tot per escrit perquè en quedés constància...
Doncs bé, quan hem passat a fer la eco... TATXAN!!!!!! el tio va i se'ns ha girat de cul. és ben bé que quan tens fills t'adones que ja no pots decidir res a partir del moment que et quedes embarassada, ja passen a decidir ells... Fa uns dies fent reiki, l'Arnau es va esverar i va començar a fer uns moviments que semblava que havia de sortir pel melic, suposu que va ser quan va fer el canvi de postura pq a més ho vaig visualitzar... el què no vaig visualitzar va ser que es posés a l'inrevés!!!!!!!!!!
Evidentment,té temps per girar-se, tot i que també poc espai. I ESTIC SEGURA QUE HO FARÀ, S'ENCAIXARÀ I SORTIRÀ COM UN CUET... però cal recordar que no es pot planejar res i que tingui el tipus de part que tingui no em puc frustrar, serà el part del meu nen i serà meravellós, sigui com sigui.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
