El secret

El primer cop que vaig aplicar "El Secret" va ser perquè el meu fill de 2 anys i mig acabés de dormir tota la nit sencera. Ja portàvem un any amb flors de bach, havíem aconseguit que li marxessin els terrors nocturns i ara només es despertava un o dos cops reclamant llet per beure i tornar a dormir.

Cada nit em preparava el biberó i el deixava a la meva tauleta de nit per trobar-lo de seguida i anar-hi mig adomida quan em cridés, fins que després de llegir "El Secret" vaig pensar, i si no em preparo el bibi i no el deixo aprop autoconvencent-me de que no em cridarà????? Doncs em vaig estar mentalitzant uns dies i el primer dia que no el vaig deixar a punt, walá, només va rondinar i no em va demanar llet, i mica en mica els despertars nocturns van anar quedant enrere i han acabat sent puntuals quan està malalt o quan no ha fet migdiada i està nerviós.

El segon cop va ser ahir. Un dia mooooooooolt especial. El matí, xaferdajant per la xarxa, vaig trobar una pàgina web on feien rebaixes de roba premama i em vaig dir ¿per què no? i em vaig comprar uns texans premama a meitat de preu tot i encara no haver començat ni a buscar la criatura. Havia deixat les pastilles però estàvem prenent mesures i en principi la idea era començar a l'agost o setembre. Doncs bé, un cop a casa relaxada amb el meu home i amb ganes de disfrutar una estona, la meva sorpresa va ser quan ell em diu "no cal, anem a fer una nena!".

Ell no sabia res de la meva compra per internet. SÓC FELIÇ!!!!

Primers dubtes

Ara ja sabem que si comprem un germanet no el podem tornar. El nostre fill de quasi 3 anys diu que ja ho té clar i ho podrà suportar. Fins i tot, per animar-me em diu que no pateixi, que si se'ns desperta a la nit no cal que jo em llevi, que ja es llevarà ell i li donarà la maneta. Què més es pot demanar????

El papa també el tenim convençut i fins i tot de tant en tant parla amb el nen de que aquest estiu n'anirem a comprar un i que la panxa de la mama s'inflarà.

De cop i volta, un dia que la mama torna de treballar molt tard i que el nostre fill se'm tira a sobre i s'està una hora damunt meu explicant-me com li ha anat el dia, em pregunta:

- M'has comprat la plastilina?
- no, no he pogut, no he tingut temps, un altre dia
- ah.... i saps que més m'has de comprar un dia?
- què wapo?
- una germaneta
- ai si, a veure si aquestes vacances ens hi posem amb el papa
- I, mama, una cosa: quan ja l'hagueu comprat, om us ho fareu per posar-la dins la panxa????? PER UN FORADET?????

I et quedes muda... Doncs si noi, per un foradet. Com es pot ser tant lògic i deductiu amb només dos anys i escatx? Prefereixo donar per acabada la conversa pq és capaç de demanar-nos que hi vol ser present quan ens hi posem.

vull una germaneta!!!!

El nostre fill fa temps que ens demana una germaneta, vol una nena, i quan li dic que no es pot triar diu que "en tot cas, un de cada". Quan va començar a insistir ì ens demanava que n'hi compréssim una, li vam dir que li compraríem quan ell dormís tota la nit. Ara ja fa 6 mesos que dorm perfectament i cada dia ens mira amb cara de "a què espereu?".

A la guarderia ens diuen que necessita un germanet, que l'està demanant a crits; si anem de vacances s'atura amb tots els nens petits que no coneix de res i els acaricia; passejant per la platja estem parats cada dos per tres...

I un dia, quan ja ens comença a tenir convençuts de posar-nos-hi, li diem "i quan tinguis una germaneta dormirà a l'habitació del teu costat?". Se'ns queda mirant seriosos i diu "nooooooooooo, a casa meva no, eh?".

Primer pas, doncs, deixar-li clar què implica tenir un germà. ÉS PER SEMPRE!!!!!!!!!!!!!